Si voleu trobar recusos de Llatí i CUC o qualsevol altra assignatura podeu visitar la pàgina http://cefirelda.infoville.net/seccion.asp?idseccion=2187.

Hi ha coses molt interesants: unitats didàctques amb activitats i exercicis d'avaluació. LA MAJORIA DE LES COSES ESTAN EN CASTELLÀ.

Etimologías de la APOLOGÍA DE SÓCRATES

Fuentes griegas: Graeca y Palatino Linotipe

 Tras una ardua y laboriosa tarea podemos facilitar a nuestros alumnos de Griego II una lista válida de etimologias o helenismos para la pregunta de la PAU. Los números corresponden con los capítulos.

Mucha suerte en los próximos exámenes.

                        Καλὴ τύχη, παιδιά μας!! 

Textos latinos

JULIO CÉSAR: liber I, De bello Gallico

División de la Galia

Gallia est omnis divisa in partes tres, quarum unam incolunt Belgae, aliam Aquitani, tertiam qui ipsorum lingua Celtae, nostra Galli appellantur. Hi omnes lingua, institutis, legibus inter se differunt.

B.G. I, I,1-2.

Apud Helvetios longe nobilissimus fuit et ditissimus Orgetorix. Is M. Messala M. Pisone consulibus regni cupiditate inductus coniurationem nobilitatis fecit et civitati persuasit ut de finibus suis cum omnibus copiis exirent.

B.G. I, II,1.

Los helvecios siguen a Orgetorix

His rebus adducti et auctoritate Orgetorigis permoti constituerunt ea quae ad proficiscendum pertinerent comparare, iumentorum et carrorum quam maximum numerum coemere (...), cum proximis civitatibus pacem et amicitiam confirmare.

B.G. I, III,1.

Ubi iam se ad eam rem paratos esse arbitrati sunt, oppida sua omnia, numero ad duodecim, vicos ad quadringentos, reliqua privata aedificia incendunt, frumentum omne, praeterquam quod secum portaturi erant, comburunt.

B.G. I, V,1-3.

Erant omnino itinera duo, quibus itineribus domo exire possent: unum per Sequanos, angustum et difficile, inter montem Iuram et flumen Rhodanum (...); alterum per provinciam nostram, multo facilius atque expeditius, propterea quod inter fines Helvetiorum et Allobrogum, qui nuper pacati erant, Rhodanus fluit, isque non nullis locis vado transitur.

Eo opere perfecto praesidia disponit, castella communit, quo facilius, si se invito transire conarentur, prohibere possit.

B.G. I, VIII,2.

Ob eas causas ei munitioni quam fecerat T. Labienum legatum praefecit; ipse in Italiam magnis itineribus contendit duasque ibi legiones conscribit et tres, quae circum Aquileiam hiemabant, ex hibernis educit.

Helvetii iam per angustias et fines Sequanorum suas copias traduxerant et in Haeduorum fines pervenerant eorumque agros populabantur. Haedui, cum se suaque ab iis defendere non possent, legatos ad Caesarem mittunt rogatum auxilium.

Ubi per exploratores Caesar certior factus est tres iam partes copiarum Helvetios id flumen traduxisse, quartam fere partem citra flumen Ararim reliquam esse, de tertia vigilia cum legionibus tribus e castris profectus, ad eam partem pervenit quae nondum flumen transierat.

Nam propter frigora, quod Gallia sub septentrionibus, ut ante dictum est, posita est, non modo frumenta in agris matura non erant, sed ne pabuli quidem satis magna copia suppetebat.

B.G. I, XVI,2.

Cum exercitui frumentum metiri oporteret, et quod a Bibracte, oppido Haeduorum longe maximo et copiosissimo, non amplius milibus passuum XVIII aberat, rei frumentariae prospiciendum existimavit: iter ab Helvetiis avertit ac Bibracte ire contendit.

B.G. I, XXIII,1.

Helvetii cum omnibus suis carris secuti, impedimenta in unum locum contulerunt; ipsi confertissima acie reiecto nostro equitatu, phalange facta, sub primam nostram aciem successerunt.

B.G. I, XXIV,4-5

Ita ancipiti proelio diu atque acriter pugnatum est. Diutius cum sustinere nostrorum impetus non possent, alteri se, ut coeperant, in montem receperunt, alteri ad impedimenta et carros suos se contulerunt.

B.G. I, XXVI,1.

Ad multam noctem etiam ad impedimenta pugnatum est, propterea quod pro vallo carros obiecerant et e loco superiore in nostros venientes tela coniciebant, et non nulli inter carros rotasque mataras ac tragulas subiciebant nostrosque vulnerabant.

Helvetii omnium rerum inopia adducti legatos de deditione ad eum miserunt. (...) Eo postquam Caesar pervenit, obsides, arma, servos qui ad eos perfugissent, poposcit. Dum ea conquiruntur et conferuntur, nocte intermissa, circiter hominum milia IV eius pagi qui Verbigenus appellatur (...) prima nocte e castris Helvetiorum egressi ad Rhenum finesque Germanorum contenderunt.

Helvetios, Tulingos, Latobicos in fines suos, unde erant profecti, reverti iussit et, quod omnibus fructibus amissis domi nihil erat quo famem tolerarent, Allobrogibus imperavit ut iis frumenti copiam facerent.

Bello Helvetiorum confecto, totius fere Galliae legati principes civitatum ad Caesarem gratulatum convenerunt.

Cum tridui viam processisset, nuntiatum est ei Ariovistum cum suis omnibus copiis ad occupandum Vesontionem, quod est oppidum maximum Sequanorum, contendere, triduique viam a suis finibus profecisse. (...) Huc Caesar magnis nocturnis diurnisque itineribus contendit, occupatoque oppido, ibi praesidium conlocat.

B.G. I, XXXVIII,1-7.

Dum paucos dies ad Vesontionem rei frumentariae commeatusque causa moratur, ex percontatione nostrorum vocibusque Gallorum ac mercatorum (...), tantus subito timor omnem exercitum occupavit, ut non mediocriter omnium mentes animosque perturbaret.

Hic (timor) primum ortus est a tribunis militum, praefectis reliquisque, qui ex urbe amicitiae causa Caesarem secuti non magnum in re militari usum habebant. (...) Hi neque vultum fingere neque interdum lacrimas tenere poterant; abditi in tabernaculis aut suum fatum querebantur, aut cum familiaribus suis commune periculum miserabantur.

Haec cum animadvertisset, convocato consilio omniumque ordinum ad id consilium adhibitis centurionibus vehementer eos incusavit.

B.G. I, XL,1.

Hac oratione habita, mirum in modum conversae sunt omnium mentes, summaque alacritas et cupiditas belli gerendi innnata est, princepsque decima legio per tribunos militum ei gratias egit, quod de se optimum iudicium fecisset, seque esse ad bellum gerendum paratissimam confirmavit.

B.G. I, XLI,1-2.

Cognito Caesaris adventu, Ariovistus legatos ad eum mittit. (...) Dies conloquio dictus est ex eo die quintus. Interim saepe ultro citroque cum legati inter eos mitterentur, Ariovistus postulavit ne quem peditem ad conloquium Caesar adduceret.

B.G. I, XLII,1-4.

Planities erat magna et in ea tumulus terrenus satis grandis. Hic locus aequo fere spatio ab castris Ariovisti et Caesaris aberat. Eo, ut erat dictum, ad conloquium venerunt.

B.G. I, XLIII,1.

Ubi eo ventum est, Caesar initio orationis sua senatusque in eum beneficia commemoravit, quod rex appellatus esset a senatu, quod amicus, quod munera amplissime missa.

Postulavit deinde eadem quae legatis in mandatis dederat: ne aut Haeduis aut eorum sociis bellum inferret; obsides redderet; si nullam partem Germanorum domum remittere posset, at ne quos amplius Rhenum transire pateretur.Ariovistus ad postulata Caesaris pauca respondit, de suis virtutibus multa praedicavit.

B.G. I, XLIII,9. XLIV,1.

Dum haec in conloquio geruntur, Caesari nuntiatum est equites Ariovisti propius tumulum accedere et ad nostros adequitare, lapides telaque in nostros conicere. Caesar loquendi finem fecit seque ad suos recepit suisque imperavit ne quod omnino telum in hostes reicerent.

Postridie eius diei praeter castra Caesaris suas copias traduxit et milibus passuum duobus ultra eum castra fecit eo consilio uti frumento commeatuque, qui ex Sequanis et Haeduis supportaretur, Caesarem intercluderet.

B.G. I, XLVIII,1-2.

Ex eo die dies continuos quinque Caesar pro castris suas copias produxit et aciem instructam habuit, ut, si vellet Ariovistus proelio contendere, ei potestas non deesset.

B.G. I, XLVIII,3.

Ubi eum castris se tenere Caesar intellexit, ne diutius commeatu prohiberetur, ultra eum locum, quo in loco Germani consederant, circiter passus sexcentos ab his, castris idoneum locum delegit acieque triplici instructa ad eum locum venit.

B.G. I, XLIX,1.

Tum demum necessario Germani suas copias castris eduxerunt generatimque constituerunt paribus intervallis, Harudes, Marcomanos, Tribocos, Vangiones, Nemetes, Sedusios, Suebos, omnemque aciem suam redis et carris circumdederunt, ne qua spes in fuga relinqueretur..

Eo mulieres imposuerunt, quae in proelium proficiscentes passis manibus flentes implorabant ne se in servitutem Romanis traderent.

Caesar singulis legionibus singulos legatos et quaestorem praefecit, uti eos testes suae quisque virtutis haberet; ipse a dextro cornu, quod eam partem minime firmam hostium esse animadverterat, proelium commisit.

B.G. I, LII,1-2.

Ita nostri acriter in hostes signo dato impetum fecerunt, itaque hostes repente celeriterque procurrerunt, ut spatium pila in hostes coniciendi non daretur. Relictis pilis comminus gladiis pugnatum est.

Ita proelium restitutum est, atque omnes hostes terga verterunt neque prius fugere destiterunt quam ad flumen Rhenum milia passuum ex eo loco circiter quinque pervenerunt.

B.G. I, LIII,1.

JULIO CÉSAR: liber V, De bello Gallico

1)

César se dirige hacia Italia y hacia la región de Ilírico

L. Domitio Ap. Claudio consulibus discedit ab hibernis Caesar in Italiam, ut quotannis facere consuerat. Ipse, conventibus Galliae citerioris peractis, in Illyricum proficiscitur.

B.G. V, I, 1-5.

2)

Los Pirustas le entregan rehenes

Qua re nuntiata, Pirustae legatos ad eum mittunt. Percepta oratione eorum, Caesar obsides imperat. Iis adductis, ut imperaverat, arbitros inter civitates dat.

B.G. V, I, 6-9.

3)

César regresa a la Galia citerior

His confectis rebus conventibusque peractis, in citeriorem Galliam revertitur atque inde ad exercitum proficiscitur. Ipse cum legionibus expeditis IIII et equitibus DCCC in fines Treverorum proficiscitur. Hi neque ad concilia veniebant neque imperio parebant.

B.G. V, II, 1-4.

4)

Entre los Tréveros dos nobles luchan por el poder

Haec civitas plurimum equitatu valet magnasque habet copias peditum. Rhenumque, ut supra demonstravimus, tangit. In ea civitate duo de principatu inter se contendebant, Indutiomarus et Cingetorix.

B.G. V, III, 1-2.

5)

Induciomaro entrega rehenes a César

Indutiomarus equitatum peditatumque cogere et bellum parare instituit. Sed veritus ne ab omnibus desereretur, legatos ad Caesarem mittit. Caesar Indutiomarum ad se cum ducentis obsidibus venire iussit.

B.G. V, IV, 1.

6)

Cingetórix se hace con el mando entre los Tréveros

His adductis, consulatus (est) Indutiomarum hortatusque est uti in oficio maneret; principibus Treverorum ad se convocatis, hos Cingetorigi conciliavit. Id tulit factum graviter Indutiomarus.

B.G. V, IV, 2-4.

7)

César llega al puerto de Itio

His rebus constitutis, Caesar ad portum Itium cum legionibus pervenit. Ibi cognoscit IX naves, tempestate reiectas, cursum tenere non potuisse atque revertisse; reliquas (naves) paratas atque instructas invenit.

B.G. V, V, 1-2.

8)

Los Heduos no se atreven a rebatir las palabras de Dumnórix

In concilio Haeduorum Dumnorix dixerat sibi a Caesare regnum civitatis deferri; quod dictum Haedui graviter ferebant, neque recusandi causa legatos ad Caesarem mittere audebant. Id factum ex suis hospitibus Caesar cognoverat.

B.G. V, VI, 2.

9)

Dumnórix quiere quedarse en la Galia

Ille primo precibus petere contendit ut in Gallia relinqueretur. Posteaquam id obstinate sibi negari vidit, omni spe impetrandi adempta, principes Galliae sollicitare, territare, hortari coepit uti in continenti remanerent.

B.G. V, VI, 3-4.

10)

Dumnórix escapa del campamento de César

Idoneam nactus tempestatem, milites equitesque conscendere in naves iubet. At Dumnorix cum equitibus Haeduorum a castris, insciente Caesare, domum discedere coepit.

B.G. V, VII, 4-5 .

11)

César ordena perseguirle

Qua re nuntiata, Caesar, intermissa profectione atque omnibus rebus postpositis, magnam partem equitatus ad eum insequendum mittit retrahique imperat.

B.G. V, VII, 6 .

 

12)

Dumnórix es ejecutado

Ille, revocatus, resistere ac se defendere suorumque fidem implorare coepit, saepe clamitans liberum se esse. Illi, ut erat imperatum, circumsistunt hominem atque interficiunt.

B.G. V, VII, 8-9 .

 

13)

César zarpa hacia Britania

His rebus gestis, Labieno in continenti cum tribus legionibus et equitum milibus duobus relicto, ut portus tueretur et rem frumentariam provideret, ipse, cum quinque legionibus, ad solis occasum naves solvit.

B.G. V,VIII, 1-2 .

 

14)

A su llegada no encuentra enemigos

Accessum est ad Britanniam omnibus navibus meridiano fere tempore, neque in eo loco hostis est visus; sed, ut postea Caesar ex captivis cognovit, multitudine navium perterriti a litore discesserant ac se in superiora loca abdiderant.

B.G. V, VIII, 5-6.

15)

César acampa y va al encuentro del enemigo

Caesar, exposito exercitu et loco castris idoneo capto, ubi ex captivis cognovit quo in loco hostium copiae consedissent, de tertia vigilia ad hostes contendit, eo minus veritus navibus, quod in litore molli atque aperto deligatas ad ancoram relinquebat.

B.G. V, IX, 1.

16)

El enemigo se esconde en los bosques

Ipse noctu progressus milia passuum circiter XII, hostium copias conspicatus est. Illi, equitatu atque essedis ad flumen progressi, ex loco superiore nostros prohibere et proelium committere coeperunt. Repulsi ab equitatu, se in silvas abdiderunt.

B.G. V, IX, 2-4.

17)

Los legionarios atacan sus fortificaciones

At milites legionis septimae, testudine facta et aggere ad munitiones adiecto locum coeperunt eosque ex silvis expulerunt, paucis vulneribus acceptis. Sed eos fugientes Caesar prosequi vetuit, quod loci naturam ignorabat.

B.G. V, IX, 7-8.

18)

Una tormenta destruye gran parte de la flota romana

Postridie equites a Q. Atrio ad Caesarem venerunt, qui nuntiarent superiore nocte, maxima coorta tempestate, prope omnes naves adflictas atque in litora eiectas esse.

B.G. V, X, 1-3.

19)

César vuelve junto a las naves

His rebus cognitis, Caesar legiones equitatumque revocari iubet, ipse ad naves revertitur; eadem fere quae ex nuntiis litterisque cognoverat coram perspicit, sic ut, amissis circiter XL navibus, reliquae refici posse viderentur.

B.G. V, XI, 1-2.

 

20)

Los Britanos entregan el poder a Casivelauno

In his rebus circiter dies X consumit. Subductis navibus castrisque egregie munitis, ipse eodem unde redierat proficiscitur. Eo cum venisset, maiores iam undique in eum locum copiae Britannorum convenerant, summa imperii bellique administrandi permissa Cassivellauno.

B.G. V, XI, 6-8.

21)

Algunos Britanos proceden de Bélgica

Britanniae maritima pars (incolitur) ab iis qui praedae ac belli inferendi causa ex Belgio transierunt et, bello inlato, ibi permanserunt atque agros colere coeperunt. Hominum est infinita multitudo creberrimaque aedificia (sunt); pecorum magnus numerus (est).

B.G. V, XII, 2-3.

22)

Monedas y minerales usados por los Britanos

Utuntur aut aere aut nummo aureo aut taleis ferreis, ad certum pondus examinatis, pro nummo. Nascitur ibi plumbum album in mediterraneis regionibus; in maritimis, ferrum; sed eius exigua est copia; aere utuntur importato.

B.G. V, XII, 4-5.

23)

Madera, animales y clima

Materia cuiusque generis, ut in Gallia, est, praeter fagum atque abietem. Leporem et gallinam et anserem gustare fas non putant; haec tamen alunt animi voluptatisque causa. Loca sunt temperantiora quam in Gallia.

B.G. V, XII, 5-6.

24)

Costumbres alimenticias

Ex his omnibus longe sunt humanissimi (ei) qui Cantium incolunt, neque multum a Gallica differunt consuetudine. Interiores plerique frumenta non serunt, sed lacte et carne vivunt pellibusque sunt vestiti.

B.G. V, XIV, 1-2.

 

25)

Cabellos y pintura de guerra

Omnes vero se Britanni vitro inficiunt, quod caeruleum efficit colorem, atque hoc horridiores sunt in pugna aspectu; capilloque sunt promisso atque omni parte corporis rasa, praeter caput et labrum superius.

B.G. V, XIV, 2-3.

26)

Las caballerías de ambos ejércitos entablan combate

Equites hostium essedariique acriter proelio cum equitatu nostro in itinere conflixerunt, ita tamen ut nostri omnibus partibus superiores fuerint atque eos in silvas collesque compulerint.

B.G. V, XV, 1.

27)

Los Britanos realizan un ataque sorpresa

At illi, intermisso spatio (temporis), imprudentibus nostris atque occupatis in munitione castrorum, subito se ex silvis eiecerunt, impetuque facto acriter pugnaverunt. Duabus missis subsidio cohortibus a Caesare, (hostes) per medios audacissime perruperunt seque inde incolumes receperunt.

B.G. V, XV, 3-4.

28)

Táctica de combate de la caballería Britana

(Intellectum est) equites magno cum periculo proelio dimicare, propterea quod illi consulto cederent et, cum paulum ab legionibus nostros removissent, ex essedis desilirent et pedibus dispari proelio contenderent.

B.G. V, XVI, 2.

29)

Combaten diseminados y con resevas escalonadas

Accedebat huc ut numquam conferti, sed rari magnisque intervallis proeliarentur stationesque dispositas haberent, atque alios alii deinceps exciperent integrique et recentes defatigatis succederent.

B.G. V, XVI, 4.

30)

Ataque de los Britanos a los forrajeadores

Meridie, cum Caesar pabulandi causa tres legiones atque omnem equitatum cum C. Trebonio legato misisset, repente ex omnibus partibus ad pabulatores advolaverunt, sic uti (hostes) ab signis legionibusque non absisterent.

B.G. V, XVII, 2.

 

JULIO CÉSAR: liber VII, De bello Gallico

1)

4)

Los Carnutes se ofrecen voluntarios

 

His rebus agitatis, profitentur Carnutes se nullum periculum communis salutis causa recusare et, ne res efferatur, ut iureiurando ac fide sanciatur petunt.

Bellum Gallicum, VII, II, 1-2

 

5)

La asamblea se disuelve

Tum, conlaudatis Carnutibus, dato iure iurando ab omnibus qui aderant, tempore eius rei constituto, ab concilio disceditur.

6)

Los Carnutes comienzan la revuelta

Ubi ea dies venit, Carnutes, Cenabum, signo dato, concurrunt civesque Romanos qui negotiandi causa ibi constiterant interficiunt bonaque eorum diripiunt. Celeriter ad omnes Galliae civitates fama perfertur.

8)

Los jefes de su pueblo le expulsan de la ciudad

Cognito eius consilio, ad arma concurritur. Prohibetur ab Gobannitione, patruo suo, reliquisque principibus. Expellitur ex oppido Gergovia; non desistit tamen, atque in agris habet dilectum egentium ac perditorum.

13)

Los Heduos abandonan a los Bitúriges

Haedui copias equitatus peditatusque subsidio Biturigibus mittunt. Qui, cum ad flumen Ligerim venissent, quod Bituriges ab Haeduis dividit, paucos dies ibi morati neque flumen transire ausi, domum revertuntur. Bituriges eorum discessu statim cum Arvernis iunguntur.

14)

César recibe noticias de la sublevación

His rebus in Italiam Caesari nuntiatis, cum iam ille urbanas res virtute Cn. Pompei commodiorem in statum pervenisse intellegeret, in Transalpinam Galliam profectus est.

17)

César se dirige a continuación hacia el territorio de los Arvernos

His rebus comparatis, represso iam Lucterio et remoto, quod intrare intra praesidia periculosum putabat, in Helvios proficiscitur. Etsi mons Cevenna, qui Arvernos ab Helviis discludit, durissimo tempore anni, altissima nive iter impediebat, tamen, discussa nive sex in altitudinem pedum atque ita viis patefactis, summo militum labore ad fines Arvernorum pervenit.

18)

Los Arvernos se atemorizan y piden ayuda a Vercingétorix

Celeriter haec fama ac nuntii ad Vercingetorigem perferuntur; quem perterriti omnes Arverni circumsistunt atque obsecrant ut suis fortunis consulat neu se ab hostibus diripi patiatur. Quorum ille precibus permotus, castra ex Biturigibus movet in Arvernos versus.

20)

En Viena encuentra a su caballería

Ibi nactus recentem equitatum, quem multis ante diebus eo praemiserat, neque diurno neque nocturno itinere intermisso, per fines Haeduorum in Lingones contendit, ubi duae legiones hiemabant.

22)

César no quiere dejar enemigos detrás de él

Duabus Agedinci legionibus atque impedimentis totius exercitus relictis, ad Boios proficiscitur. Altero die, cum ad oppidum Senonum Vellaunodunum venisset, ne quem post se hostem relinqueret, oppugnare instituit idque biduo circumvallavit; tertio die, missis ex oppido legatis de deditione, arma conferri, iumenta produci, sexcentos obsides dari iubet.

28)

César ordena salir a la caballería y ocupa Novioduno

Caesar ex castris equitatum educi iubet, proelium equestre committit; laborantibus iam suis, Germanos equites circiter CD submittit, quos ab initio habere secum instituerat. Eorum impetum Galli sustinere non potuerunt atque, in fugam coniecti, multis amissis, se ad agmen receperunt. Quibus profligatis, rursus oppidani perterriti sese ei dediderunt.

Font: Viquipèdia

Indoeuropees
Distribució geogràfica:	Abans del segle XV, Europa, i zones d'Àsia; hui pertot arreu.
Classificació genètica:	És una de les majors famílies lingüístiques del món; encara que s'han proposat enllaços amb altres famílies, cap d'aquests han tingut una acceptació majoritària.
Subdivisions:	Albanès Anatòliques Armeni Bàltiques Celtes Germàniques Grec Indoiràniques Itàliques (incloent les romàniques) Eslaves Tokhari
Països on les llengües indoeuropees són majoritàries (taronja) o gaudeixen de reconeixement oficial malgrat no ser-ho (groc).

Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historicocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu. Inclou centenars de llengües parlades per uns 3.000 milions de persones i abraça la majoria de famílies lingüístiques d'Europa i l'Àsia sud-oriental. Per vicissituds històriques, però, s'han estès a tots els continents, i predominen també clarament a Amèrica i Oceania. Entre moltes altres, pertanyen a aquest grup les següents llengües (cada una amb més de 50 milions de parlants): alemany, anglès, bengalí, castellà, francès, gujarati, hindi, italià, persa, portuguès i rus.

Taula de continguts [amaga] 1 Grups i classificació 2 Descoberta i estudi 3 Suprafamílies proposades 4 Reconstruccions i hipòtesis 5 Referències 6 Enllaços externs

 Grups i classificació

A partir de la lingüística comparada, hom pot establir diverses classificacions de les llengües indoeuropees, i separar-les en grups (que al seu torn són també famílies lingüístiques):

• Albanès S
• Anatòlic K
• Armeni S
• Bàltic S
• Cèltic K
• Dàcic
• Eslau S
• Germànic K
• Grec K
• Indoirànic S
• Itàlic K
• Tokhari K

Aquests grups presenten alhora relacions entre ells. La més correntment acceptada és la que els separa entre aquells que presenten el so /k/ (coneguts com a llengües centum) al començament de la paraula emprada per a anomenar el nombre '100' i aquells que hi empren el so /s/ (coneguts com a llengües satem). A la llista anterior, una K o una S aclareix la pertinença de cada grup. Cal fer notar que aquesta diferència fonètica era en origen i que, per exemple, el fet que actualment en català cent soni amb /s/ no exclou que, al llatí del qual prové, centum sonés amb /k/ (o que, moltes llengües, com les germàniques, ja no tinguin ni /s/ ni /k/, com l'anglès hundred).

Altres lingüistes opinen que la primera divisió de les llengües indoeuropees ás la dels grups danubià i nòrdic. El primer inclouria els grups indoirànic, armeni, albanès, bàltic i eslau; mentre que el segon inclouria l'itàlic, el germànic, el grec, el tocari i el celta.

Les similituds entre les llengües dels grups bàltic i eslau han fet que de vegades se'ls ajunti sota la denominació de "baltoeslau".

 Descoberta i estudi

La descoberta de la relació entre les citades llengües és atribuïda habitualment al lingüista William Jones al final del segle XVIII. Tanmateix, sembla que, dos segles abans Filippo Sasseti va observar les semblances entre l'italià i el sànscrit des de l'Índia estant (1581-1588), i un segle abans, Marcus Zuerius van Boxhorn també havia postulat la relació entre les llengües indoeuropees. Els estudis del sacerdot francès Coeurdoux de 1767 podien també ser-ne anteriors, si bé no foren públicats fins entrat el segle XIX.

 Suprafamílies proposades

Alguns lingüistes defensen que les llengües indoeuropees fan part d'una hipotètica suprafamília anomenada nostràtica, i malden per relacionar l'indoeuropeu amb altres families de llengües, com la de les llengües caucàsiques meridionals, les llengües altaiques, les llengües uràliques, les llengües dravídiques, i les llengües afroasiàtiques. Aquesta teoria és motiu de discussió, com la teoria euroasiàtica semblant de Joseph Greenberg, i la la postulada per John Colarusso del protopòntic.

Reconstruccions i hipòtesis

Els especialistes han anomenat protoindoeuropeu (PIE) la llengua comuna ancestral. No arriben a un acord sobre la localització geogràfica (l'anomenada "Urheimat" o "pàtria") de la qual procedeix. Hi ha tres indrets candidats:

1. Les estepes del nord de la mar Negra i la mar Càspia (vegeu kurgan)

2. Anatòlia (vegeu Colin Renfrew

3. L'Índia (vegeu la Teoria de l'Origen Indi)

Els defensors de la hipòtesi kurgana solen situar la protollengua vers el 4000 aC, mentre que els defensors de l'origen anatoli solen situar-la uns quants milers d'anys abans, relacionant l'expansió de les llengües indoeuropees amb l'expansió de l'agricultura amb el neolític (vegeu indohitita).

La hipòtesi kurgana

Article principal: Hipòtesi kurgana

Marija Gimbutas suggerí al principi la hipòtesi kurgana la dècada de 1950. D'acord amb la hipòtesi kurgana, les cultures de les estepes del calcolític del cinquè mil·lenni abans de Crist entre la mar Negra i el Volga parlaven PIE.

Cronologia de la hipòtesi kurgana:

• 4500 - 4000: Primer PIE: Cultures de Sredny Stog, Dnieper-Donets i Samara, domesticació del cavall.
• 4000 - 3500: La cultura Yamna (prototipus de casa kurgana) surt de l'estepa i cultura Maykop al nord del Caucas.

Els models indohitites postulen la separació del protoanatoli abans d'aquest període.

• 3500 - 3000: PIE mitjà. La cultura yamna arriba al seu zènit: representa la societat protoindoeuropea clàssic reconstruida, amb ídols de pedra, carros primitius de dues rodes, practica sobretot de la ramaderia, però també amb assentaments permanents i fortins dalt de pujols, es mantenien amb l'agricultura i la pesca, vora els rius. El contacte de la cultura yamna amb les darreres cultures del neolític europeu té com a resultat les cultures "kurganitzades" de l'àmfora globular i de Baden. La cultura Maykop mostra els indicis més antics de la primera edat del bronze, i les armes i els estris de bronze arriben al territori yamna. Probable satematització primerenca.
• 3000 - 2500: Darrer PIE. La cultura yamna s'escampa per tota l'estepa del Pont. La cultura de la ceràmica cordonada s'estén des del Rin fins al Volga i correspon a la darrera etapa de la unitat indoeuropea, la vasta àrea "kurganitzada" es desfà en diverses llengües i cultures independents, però encara existeix el contacte i doncs és possible la difusió de la tecnologia i dels préstecs entre els grups (amb l'excepció de les branques anatòlia i tocària, ja aïllades d'aquests processos). La divisió centum-satem possiblement ha començat a produir-se, però la tendència fonètica a la satemització roman activa.
• 2500 - 2000: L'aparició dels dialectes documentats en les protollengües ha fet la seva tasca. Els parlants del protogrec viuen als Balcans, els parlants del protoindoiranià al nord del Caspi en la cultura Sintasha-Petrovka, i la seva gent probablement parla diversos dialectes centum. Els parlants del protobaltoeslau (o, si no, les comunitats protoeslaves i protobàltiques en gran contacte) apareixen al nord-est d'Europa. Les mòmies de Tarim pot ser que corresponguin als prototocaris.
• 2000 - 1500: Invenció del carro, que porta a la separació i la ràpida expansió dels iranians i dels indoaris des de la cultura d'Androvo el complex arqueològic Bactria-Margiana per una gran part de l'Àsia Central, el nord de l'Índia, Iran i l'Anatòlia oriental. El protoanatoli es divideix en hitita i luvi. La preprotocèltica cultura Unetice té una indústria metalúrgica activa (Nebra skydisk).
• 1500 - 1000: L'edat del bronze nòrdica desenvolupa el (pre-)protogermànic, i les cultures (pre-)protocèltiques dels Camps d'urnes i de Hallstatt apareixen a l'Europa Central i introdueixen l'edat del ferro. Migració protoitàlica a la península Itàlica. Redacció del Rigveda i ascens de la civilització vèdica a Punjab. Florida i decadència de l'imperi hitita. La civilització micena dóna lloc a l'edat obscura grega.
• 1000 - 500 aC: les llengües cèltiques s'estenen per Europa central i occidental. El nord d'Europa entra en l'edat del ferro preromana, l'etapa de formació del protogermànic. Homer comença la literatura grega i la primera Antiguitat clàssica. La civilització vèdica produeix els Mahajanapadas. Zoroastre compon el Gathas; ascens de l'imperi aquemènida, que reemplaça els elamites i Babilònia. Els escites substutueixen els cimmerians (cultura Srubna) a l'estepa del Pont. Els armenis succeeixen a la cultura Urartu. Separació del protoitàlic en osc-umbre i llatí-falisc, i fundació de Roma. Gènesi dels alfabets grec i itàlic antic. Diferents llengües paleobalcàniques es parlen al sud d'Europa. Les llengües anatòlies pateixen l'extinció.

La força de la hipotesi kurgana rau en el fet que part del mode de difusió que proposa (conquesta militar per genets) va d'acord amb les informes dels historiadors sobre l'expansió dels primitius pobles grec i indoaris.

La hipòtesi anatòlia

Article principal: Hipotesi anatòlia

Colin Renfrew el 1987 suggerí una relació entre la difusió de les llengües indoeuropees i la revolució neolítica, que es difongué pacificament per Europa des d'Àsia Menor (Anatòlia) des de vers el 7000 aC amb l'avanç de l'agricultura (ona d'avanç). D'acord amb això, tots els habitants de l'Europa neolitica haurien parlat llengües indoeuropees, i les migracions kurganes en el cas més favorable haurien reemplaçat uns dialectes indoeuropeus per uns altres dialectes de la mateixa família.

D'acord amb Renfrew, la difusió de l'indoeuropeu passà del "preprotoindoeuropeu" en el 6500 al PIE arcaic en el 5000 aC, amb el desenvolupament històric de les famílies indoeuropees des del 3000 aC procedent del "PIE balcànic".

La principal força de la hipòtesi de l'agricultura es troba en la relació que estableix entre la difusió de les llengües indoeuropees amb un esdeveniment conegut gràcies a l'arqueologia que versemblantment implicà uns canvis de població majors: la difusió de l'agricultura (tot i que segueix discutint-se la validesa de recolzar una teoria lingüística en indicis arqueològics).

Mentre la teoria anatòlia obtingué un ràpid suport quan es proposà per primera vegada, ara la comunitat de lingüistes en general la rebutja. Encara que la difusió de l'agricultura indiscutiblement constituí un esdeveniment important, la majoria no troba cap motiu per a relacionar-la amb els indoeuropeus en particular, des del moment que la periodificació de la ramaderia proporciona millors reconstruccions que la de l'agricultura. La comunitat de lingüistes més aviat considera que les proves lingüístiques indiquen una data més moderna per al protoindoeuropeu que la que estableix la teoria anatòlia.

Altres hipòtesis

Tamaz Gamkrelidze i Vyacheslav V. Ivanov en el 1984 situaren la pàtria original de l'indoeuropeu al llac Urmia. Suggeriren que Armènia es trobava al bressol de l'indoeuropeu mentre que altres llengües indoeuropees abandonaren la pàtria i emigraren per un camí que els menà per la costa oriental de la mar Càspia fins a l'estepa septentrional de la mar Negra. Aquesta ruta migratòria presumptament explica l'existència del tocari, i els contactes primerencs acceptats entre les llengües indoeuropees i les uràliques. Gamkrelidze i Ivanov també són els autors de la teoria glotal.[1]

De vegades s'anuncia una teoria de l'origen indi, sobretot obra d'autors indis, que veu en la civilització del vall de l'Indus el lloc d'origen del protoindoeuropeu o del protoindoiranià. Diversos grups nacionalistes europeus en els segles XIX i XX plantejaren altres teories, que solien situar el protoindoeuropeu en el país de cadascun dels autors. Per exemple, un lloc que es suggerí per a la protollengua al nord d'Europa s'acabà emprant per justificar la tesi del caràcter "ari" del poble germànic. Per a una versió moderna de la hipòtesi de l'origen europeu del PIE vegeu la teoria de la continuïtat des del paleolític (proposada per teòrics italians) que fa procedir l'indoeuropeu de les cultures europees del paleolític

Algú ha plantejat la teoria del diluvi de la mar Negra que posa l'origen de la mar d'Asov, vers [[5600 aC), com a causa de l'expansió indoeuropea. Aquest esdeveniment es produí clarament encara dins el neolític i prou massa prest perquè lligui amb les dades arqueològiques kurganes. Un hom encara pot imaginar-s'ho com un esdeveniment produït en el remot temps passat de la cultura de Srnedy Stog, amb la gent que vivia a la terra ara situada sota la mar d'Asov com a possibles protoindoeuropeus.

Etiquetas: vàlid, per, a, CUC, LLATÍ, i, GREC

Si voleu consultar l'evolució de les vocals i consonants llatines a la llengua castellana podeu consultar l'enllaç de la pàg. http://cefirelda.infoville.net/seccion.asp?idseccion=2169: El comentario de texto filológico, metodología y práctica. És un recurs en castellà del Cefire d'Elda. És poden torbar coses interessants.

Curiositats de les paraules romàniques

Recordeu interessant porta -ss- perquè prové del llatí inter-esse, "el que hi ha entre....", "interessa", però en castellà se simplifica en una sola -s-.